Què és el bullying?
Segons Dan Olweus (1983) l’assetjament escolar és:
“Conducta de persecució física i/o psicològica que realitza un/a alumne/a contra un/a altre/a, el qual escull com a víctima de repetits atacs. Aquesta acció, negativa i intencionada, situa la víctima en una posició de la qual difícilment pot sortir-se’n pels seus propis mitjans.
La continuïtat d’aquestes relacions provoca en les víctimes efectes clarament negatius: descens de l’autoestima, estats d’ansietat i quadres depressius, cosa que dificulta la seva integració en el medi escolar i el desenvolupament normal dels aprenentatges”.
Avui dia, aquesta definició continua essent vàlida, però amb el matís de que un assetjament, sigui físic o no, sempre tindrà un component de persecució psicològic.
L’assetjament escolar és un tipus de violència que sovint es manifesta sota la superfície de les relacions observables en l’escola, oculta en moltes ocasions per als adults, però ben coneguda per l’alumnat.
Incidència
Segons l’últim informe de la fundació Save the Children, el 40% de les nenes i els nens afirmen haver estat víctimes assetjament escolar en algun moment de la seva escolarització.
D’aquests, El 70 % acabarà desenvolupant un trastorn mental com a conseqüència: depressió crònica, fòbia social, ansietat, comportaments autodestructius…
Ciberassetjament
El ciberassetjament entre iguals és la conducta de maltractament psicològic d’un alumne o grup d’alumnes a un altre de manera continuada, mitjançant l’ús d’eines tecnològiques.
Segons la Generalitat, considerem que existeix ciberassetjament quan, de forma reiterada, algú rep agressions d’altres mitjançant suports tecnològics (amenaces, insults, ridiculitzacions, extorsions, robatoris de contrasenyes, suplantacions d’identitat, buit social…), amb missatges de text o de veu, imatges fixes o enregistrades, etc.
En general, les conductes de ciberassetjament en què estan implicats nois en edat escolar tenen el seu origen en situacions i actituds d’assetjament preexistents a les quals Internet ha proporcionat un ràpid canal de difusió. Com que no és necessària la presència de la persona agredida per dur a terme l’agressió, la persona assetjada es veu privada de qualsevol possibilitat de defensar-se, fins i tot pot passar molt temps fins que s’assabenti què està passant.
Encara que el ciberassetjament es produeixi, en general, fora del centre i que hi puguin estar implicats alumnes de centres diferents, sovint repercuteix en la convivència escolar. És per això que cal donar una resposta ràpida i ferma.
Actualment, en reconeixem 8 tipus diferents de ciberbullying:
Els 8 tipus d’assetjament cibernètic:
- Insults electrònics
- Fustigació
- Denigració: sexting o grooming
- Suplantació
- Desvetllament i extracció d’informació
- Exclusió
- Ciberpersecució
- Pallissa feliç (happy slapping)
El happy slapping
El happy slapping, que podria traduir-se com a «pallissa feliç», es designa l’enregistrament de petits abusos com a coques o empentes a companys de col·legi que es graven en vídeo amb el mòbil i es pugen a xarxes socials o es comparteixen a través d’internet.
El sexting
El sexting consisteix en l’enviament de continguts de tipus sexual (principalment fotografies i/o vídeos) produïts generalment pel propi remitent, a altres persones per mitjà de telèfons mòbils.